Se n’ha anat la llum és un projecte que va nàixer de l’observació de la societat en la que vivim, en la qual una majoria de xiquets i adults prefereixen contactes i entreteniments virtuals a través de dispositius electrònics, donant l’esquena al contacte amb la vertadera realitat que els envolta.

Als més menuts, l’entorn infogràfic i televisiu els aparta del contacte humà i de la realitat física, fet que queda acrescut pel poc temps que passen alguns pares amb els seus fills, a causa dels seus treballs i les presses que comporta l’estar immers en la societat actual.

El tracte amb els fills implica una maduresa en els progenitors per a saber acompanyar els canvis emocionals dels seus fills i anar modelant la seua educació.


Per a centrar l’atenció en el missatge que es vol transmetre, només apareixen dos personatges: Daniel i la seua mare. Daniel és un xiquet xicotet acostumat a tindre el que vol i a jugar únicament amb la llaminera tecnologia que l’envolta.

El conte es presenta amb un ambient tranquil, assossegat, en el qual la mare, apartant altres quefers, trau temps per a estar amb el seu fill. El detonant dels problemes de Daniel és la desconnexió elèctrica a la casa a causa d’una tempesta.
Davant la desesperació del xiquet per no poder continuar amb el seu joc virtual, la mare li presenta una aventura de descobriment: li endinsa en el contacte directe amb els sentits, únic recurs de què disposa l’ésser humà per a establir contacte amb allò que l’envolta. De manera suau i tranquil·la, sense presses, sense constrenyiments. De la mà de la seua mare, Daniel para atenció al seu entorn amb l’escolta, l’olfacte, el tacte, el gust, i finalment, la vista. I precisament, quan torna la llum, el xiquet “se n’adona” de que coses que tenia per avorrides, poden ser meravelloses en ser-li transmeses de manera adequada.

El text senzill i concís que acompanya les il·lustracions, complementa el seu sentit donant junts significat a la història. Les metàfores, el tranquil diàleg i el ritme calmat condueixen a una nova i rica percepció del que ens envolta.

La part gràfica està realitzada amb un traç solt, simple i suau, sense perfeccions, sense pretensions, mantenint-se prop del sentir infantil. Els colors i les seues formes donen suport a la línia, realçant-la i situant-la en el context de cada situació, donant sentit a les emocions que es van transmetent.

El llenguatge gràfic utilitzat per a desenvolupar el conte guia la imaginació del xiquet cap a les possibilitats que resideixen en el contacte amb les sensacions del món físic. I a través d’aquesta imaginació és possible obrir els sentits, i així poder gaudir de tota la fantasia continguda en la realitat quotidiana.

Finalment, assenyalar que el títol del conte, “Se n’ha anat la llum”, posa de manifest la pèrdua de valors que vivim en l’actualitat, i el final del conte obri una via al fet que eixa “llum” puga ser recuperada amb “l’adonar-se’n”.

“Se n’ha anat la llum” en castellano