Este còmic el vaig realitzar per a la secció «Per la igualtat i contra la violència de gènere» d’una nova edició del Concurs Nacional de Còmics Ciutat de Dos Hermanas. No va obtindre cap reconeixement, cosa que podria atribuir-se al seu final deliberadament incòmode.
Des de fa temps pense que moltes històries que aborden temes durs i els tanquen amb un final feliç acaben restant-los força. Quan el conflicte es resol de manera tranquil·litzadora, l’espectador pot sentir que el problema ja està solucionat i que no requerix major implicació. El relat es tanca i, amb ell, també es tanca la preocupació.
En canvi, un final incòmode o fins i tot dur manté la tensió més enllà de l’última vinyeta. Deixa a l’espectador en un estat d’inquietud que no es dissipa fàcilment i que pot acompanyar-lo després, quan s’enfronta a eixe mateix problema en la realitat. Crec que eixa incomoditat és precisament el que pot activar una mirada més crítica i una major capacitat de reacció.
ESBOSSOS
